Llibertat.

I tu? No has volgut mai escapar-te? Deixar-ho tot enrere i no preocupar-te? Fer el que et doni la gana? Sentir-te lliure? Perquè jo sí.

Moltes vegades, i sobretot si em trobo amb ànims, surto de casa i dono una llarga volta per Barcelona. O sinó, agafo el camí més fàcil: tanco la porta de la meva habitació, agafo l'i-Pod rosa que em van regalar els meus pares pels setze anys, connecto els enormes auriculars amb maduixes dibuixades, m'estiro al llit i li dono al play. I penso, molt. La música que surt pels ventricles dels auriculars és relaxant. M'agrada la música tocada per un piano, és la que més escolto en aquests casos. Sóc clàssica però també escolto les cançons que surten a les pel·lícules. No totes, òbviament, però sí les que més m'agraden: "Bella's Lullaby" de Carter Burwell, "Clair de Lune" de Debussy, "River flows in you" de Yiruma, entre altres. 

Normalment, m'inclino a pensar en les coses que de fer, el que m'ha passat, si m'he enfadat amb algú i el que li hauria d'haver contestat i no he fet, en escapar-me... Però en el que més m'agrada pensar o millor dit imaginar és com seria la meva vida al revés. Vull dir, si hagués escollit l'altre opció. No viure en el barri que visc, no conèixer a la gent que conec ni a la que he conegut, no anar a l'institut a cinc minuts de casa, no haver fet aquella mini sèrie del centre cívic... En fi, tot nou, diferent. Potser seria més feliç o, si més no, tindre períodes de felicitat més llargs. T'estaràs preguntant que potser, amb aquesta nova vida també podria ser més infeliç i tens raó però avui estic de millor humor i no penso en que podria anar tot pitjor.

Suposo que tot passa per alguna cosa.