I ja fa més d'una setmana que no sé res de tu. Ja no recordo la melodia del teu riure, la llum dels teus ulls mirant-me atent intentant entrar en ells i trobar la meva ànima per preguntar-li com estic sabent que ella no et mentirà com tampoc recordo la meva cançó preferida, la teva veu.
Avui plou i fa vent i sento que estic en harmonia amb el temps, que ell també està trist perquè ja no et reconec i perquè et trobo a faltar per no perdre el costum. Estàs lluny, molt lluny de mi, cada dia més i sento que t'esfumaràs de la meva vida i jo no podré evitar-ho. Sí, tinc por de perdre't, molta por. Sempre t'he dit que, tot i que no fos amb mi, si tu eres feliç jo també ho seria però la veritat és que no sóc feliç i m'agradaria ser-ho si és al teu costat perquè sé que seria la única que et faria més feliç que cap altra.
