dissabte, 13 de juliol del 2013

Sempre seràs tu.

'Ho tens tot perquè m'enamori.'
No va ser només una simple frase, va ser la frase. Sí, la frase que m'ha fet més mal de totes les que m'han arribat a dir al llarg dels meus dinou anys d'existència.

Ahir va ser una nit llarga i humida. El meu món es va esfonsar en quant vaig llegir el darrer WhatsApp: 'ho tens tot perquè m'enamori.' Per què? Per què havies de dir-m'ho? Per què m'havies de recordar que no et puc tindre? Ni besar-te, ni fer-te riure després de discutir perquè no m'agrada veure't enfadat, ni perdre'm en els teus ulls quan em miris fixament... Res de res. Si hi havia una mínima possibilitat, per petita que fos, de poder estar amb tu, ahir es va esfumar per sempre. Tu saps a quins nivells del subsòl tinc l'autoestima en aquests moments? Ja en tenia poca i, després d'ahir, l'únic que vull és que la terra s'em tragui i no tornar a trepitjar terra ferma mai més.

No sé què passarà d'aquí en davant però vull que sàpigues que no podia haver trobat a una millor persona que em comprengués tant i em fes sentir tantes coses amb tant poc temps. Gràcies per creuar-te al meu camí.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada